programes lliures per windows
La primera versió del navegador Firefox ha tingut dos milions i mig de descàrregues durant els dos primers dies. Aquest programa lliure, que funciona amb el sistema operatiu Windows, està plantant cara a l'omnipresent Internet Explorer, que des de l'estiu i per primera vegada en la seva història perd quota d'usuaris. L'èxit de Firefox i d'altres, com el paquet d'ofimàtica OpenOffice o el client P2P Emule, és la punta de l'iceberg d'una invasió d'aplicacions la gràcia de les quals resideix a permetre als usuaris gaudir de la seguretat i senzillesa dels programes lliures, sense deixar d'utilitzar Windows o Mac.
Actualment, les principals aplicacions propietàries per a Windows conten amb alternatives lliures, perfectament estables i amb molta acceptació, com l'OpenOffice, afavorit per Sun Microsystems i que acaba de complir quatre anys, el navegador Firefox o el programa de correu Thunderbird, ambdós de Mozilla. La llista segueix amb programes per a escoltar música, dibuixar, manipular fotografies, comptabilitat, intercanviar fitxers, crear pàgines web, etc.
Encara que funcionin amb Windows i segueixin la seva estètica, tenen les mateixes prestacions que la resta de programes lliures: l'usuari pot personalitzar-los, acostumen a ser gratuïts i més segurs. Segons un estudi de la consultora independent Secunia, el Firefox va tenir, entre 2003 i 2004, 13 problemes de seguretat, el 15% "altament crítics". En el mateix període, l'Internet Explorer va tenir 44, el 14%, "extremadament crítics" i el 34%, "altament crítics".
El Firefox és l'èxit més clamorós dels programes lliures per a Windows, però no l'únic. Floreixen en la web els magatzems on s'ofereixen programes d'aquesta mena, cada vegada més descarregats. Bartolomé Sintes, professor d'informàtica de l'institut de secundària d'Abastos, a València manté CDlibre.org, on ofereix 236 programes gratuïts, la gran majoria lliures.
Molts d'aquests programes són multiplataforma, funcionen indistintament sota Windows o Linux, quelcom que valoren en WinSLow: "Així, quan l'usuari es decideixi a donar el gran salt i abandonar definitivament el sistema operatiu propietari de sempre, ja coneix les aplicacions amb que es trobarà".
Una vegada instal·lats, expliquen a WinSLow, "les primeres versions, en fases primerenques de desenvolupament, poden tenir bastants fallades, igual que els programes tancats, la diferència és que aquests no publiquen les seves primeres versions. D'altra banda, gràcies a que el codi és obert, pot ser inspeccionat per milers de persones, creant-se un cicle de correcció i publicació molt dinàmic en el que contínuament es millora el programari".
Afegeix Sintes: "Si un programa lliure té èxit, normalment es crea una comunitat d'usuaris que participa, traduint el programa, creant tutorials, corregint errors. En el cas d'un programa propietari, únicament l'empresa pot fer aquest treball i, si per algun motiu deixa de desenvolupar-lo, els usuaris no poden fer res".
Encara que existeixen programes lliures per a fer gairebé de tot en Windows, hi ha algunes mancances, segons WinSLow: "Els sectors més descurats són el CAD, la maquetació de textos i l'edició de so. I un altre sector, que probablement representa una de les majors barreres d'entrada per als programes lliures, és el de l'entreteniment. Encara que hi ha jocs lliures, el seu nombre és insignificant comparat al del parc propietari".
Per a escriure un programa lliure que funcioni amb Windows no és necessari demanar permís, explica Bartolomé Sintes: "Microsoft fa el seu sistema operatiu perquè d'altres programes funcionin amb ell. Si després qui fa els programes els fa lliures, Microsoft no pot fer res". Jordi Mas ho explica de forma tècnica: "Per al desenvolupament del programa no s'utilitza directament el codi propietari, excepte en el cas del compilador. Senzillament, es marca una frontera entre el codi lliure i el propietari".
informacio treta de:
www.quands.info/stories/2004/11/soft-lliure-win.html
