ayaros

el dia de internet

2007-11-06T06:43:39+00:00

L'organització del Dia d'Internet, en representació de les 29 associacions que conformen el Comitè d'Impuls, agraeix al Senat espanyol per albergar el acto de entrega de los Premios Día de Internet, el próximo martes 25 de octubre, y el compromiso de esta institución con este primer “proyecto en red"

Mi primera vez con linux

2007-11-06T06:43:04+00:00

L'altre dia ens van deixar uns CD live, amb algunes distribucions de linux.Funcionen introduint el CD a la disquetera i reiniciant l'ordinador.Varem veure alguns escriptoris diferents:KDE,Gnome,Xfce,Fluxbox...Els dos ultims,adequats per ordinadors amb pocs recursos.Varem estar veint alguns programes com ara open office,firefox i alguns jocs que venien amb la distribucio.Vaig fer una partida de tetris i uns altres jocs.

programes lliures per windows

2007-11-06T06:42:31+00:00

La primera versió del navegador Firefox ha tingut dos milions i mig de descàrregues durant els dos primers dies. Aquest programa lliure, que funciona amb el sistema operatiu Windows, està plantant cara a l'omnipresent Internet Explorer, que des de l'estiu i per primera vegada en la seva història perd quota d'usuaris. L'èxit de Firefox i d'altres, com el paquet d'ofimàtica OpenOffice o el client P2P Emule, és la punta de l'iceberg d'una invasió d'aplicacions la gràcia de les quals resideix a permetre als usuaris gaudir de la seguretat i senzillesa dels programes lliures, sense deixar d'utilitzar Windows o Mac.

Actualment, les principals aplicacions propietàries per a Windows conten amb alternatives lliures, perfectament estables i amb molta acceptació, com l'OpenOffice, afavorit per Sun Microsystems i que acaba de complir quatre anys, el navegador Firefox o el programa de correu Thunderbird, ambdós de Mozilla. La llista segueix amb programes per a escoltar música, dibuixar, manipular fotografies, comptabilitat, intercanviar fitxers, crear pàgines web, etc.

Encara que funcionin amb Windows i segueixin la seva estètica, tenen les mateixes prestacions que la resta de programes lliures: l'usuari pot personalitzar-los, acostumen a ser gratuïts i més segurs. Segons un estudi de la consultora independent Secunia, el Firefox va tenir, entre 2003 i 2004, 13 problemes de seguretat, el 15% "altament crítics". En el mateix període, l'Internet Explorer va tenir 44, el 14%, "extremadament crítics" i el 34%, "altament crítics".

El Firefox és l'èxit més clamorós dels programes lliures per a Windows, però no l'únic. Floreixen en la web els magatzems on s'ofereixen programes d'aquesta mena, cada vegada més descarregats. Bartolomé Sintes, professor d'informàtica de l'institut de secundària d'Abastos, a València manté CDlibre.org, on ofereix 236 programes gratuïts, la gran majoria lliures.

Molts d'aquests programes són multiplataforma, funcionen indistintament sota Windows o Linux, quelcom que valoren en WinSLow: "Així, quan l'usuari es decideixi a donar el gran salt i abandonar definitivament el sistema operatiu propietari de sempre, ja coneix les aplicacions amb que es trobarà".

Una vegada instal·lats, expliquen a WinSLow, "les primeres versions, en fases primerenques de desenvolupament, poden tenir bastants fallades, igual que els programes tancats, la diferència és que aquests no publiquen les seves primeres versions. D'altra banda, gràcies a que el codi és obert, pot ser inspeccionat per milers de persones, creant-se un cicle de correcció i publicació molt dinàmic en el que contínuament es millora el programari".

Afegeix Sintes: "Si un programa lliure té èxit, normalment es crea una comunitat d'usuaris que participa, traduint el programa, creant tutorials, corregint errors. En el cas d'un programa propietari, únicament l'empresa pot fer aquest treball i, si per algun motiu deixa de desenvolupar-lo, els usuaris no poden fer res".

Encara que existeixen programes lliures per a fer gairebé de tot en Windows, hi ha algunes mancances, segons WinSLow: "Els sectors més descurats són el CAD, la maquetació de textos i l'edició de so. I un altre sector, que probablement representa una de les majors barreres d'entrada per als programes lliures, és el de l'entreteniment. Encara que hi ha jocs lliures, el seu nombre és insignificant comparat al del parc propietari".

Per a escriure un programa lliure que funcioni amb Windows no és necessari demanar permís, explica Bartolomé Sintes: "Microsoft fa el seu sistema operatiu perquè d'altres programes funcionin amb ell. Si després qui fa els programes els fa lliures, Microsoft no pot fer res". Jordi Mas ho explica de forma tècnica: "Per al desenvolupament del programa no s'utilitza directament el codi propietari, excepte en el cas del compilador. Senzillament, es marca una frontera entre el codi lliure i el propietari".

informacio treta de:
www.quands.info/stories/2004/11/soft-lliure-win.html

La musica copyleft

2007-11-06T06:42:19+00:00

Abans entre les senyores es parlava de disseny mentre ara parlen de copyleft cosa que ens sembla fantàstic per que la intenció bàsica del copyleft és la libreralización de continguts per a facilitar l'accés a la cultura de les capes que no ho té tan *facil sense que això signifiqui la fi de la economia mundial ni *tonterias per l'estil com algun $$GAE$$ ens vols fer creure, solament un ús més racional de la cultura que és un bé comú.

Es parlarà de copyleft des de qualsevol punt de vista, no solament del musical, que és el qual al meu em toca. L'organització (gràcies Marc i Cacharrito per la invitació) em va proposar fer-me càrrec del seminari o talleúsica i copyleft\" (no els va costar molt convèncer-me) *asi que ja mateix em donen el carnet de gurú de tan misteriós assumpte i podré crear un servei telefònic de asisitencia tipus tarot i quiromancia amb el qual folrar-me posant a becaris a fer el treball brut i cobrant 300€ el minut.

Bromes a part aqui teneis el calendari de les jornades (no definitiu) i les adreces on es realitzarà els diferents actes. També us ampli un poc més la *info de la taula que jo dinamitzo, com ells diuen

Resum:

Copyleft com detonant d'un moviment que obre noves viás de disrtribución basades en internet com canal, que posa en contacte directe al músic i al seu públic. Els beneficis i el que pot suposar per a un creador musical distribuir el seu treball sota llicències copyleft actualment estan bastant clars depenent principalment de com és entenguin i assumeixin els canvis als quals el mercat musical s'ha vist subjecte per la irrupció de les noves tecnologies. Els reptes de la música copyleft avui dia semblen ser:

1. continuar fent incapié en alguns aspectes que segueixen plantejant dubtes tals com la preservació de autoria.

2. demostrar que grups o autors copyleft poden entrar en els circuits habituals a qualsevol nivell, discograficas, mitjos, programació de concerts, etc.

3. el copyleft, respecte a l'ocupació en la indústria musical, ni ho crea ni ho destrueix solament ho transforma per que comporta un canvi en les perspectives molt important però no significa que pretengui eliminar als professionals que treballen al voltant del creador musical.

4. la música copyleft tambien pot generar diners, busca un repartiment més equànime dels beneficis generats i el retornar a l'obra musical que ho mereix el valor que té front la imatge que a adquirit com mer producte de consum.

5. Trobar un espai de treball al marge de les entitats gestores de drets d'autor que són les quals actualment controlen ferreamente, de manera opaca i de manera il·legal gran part del mercat musical.

tret de: http://www.lamundial.net/home.php?pg=article&idart=212

copyleft

2007-11-06T06:42:17+00:00

*Copyleft descriu un moviment i un ideari que promou la flexibilització del copyright i els drets d'autor. El terme *copyleft s'associa a un conjunt de llicències que, aplicades a creacions com el programari i obres artístiques, permet que aquestes obres siguin copiades i redistribuïdes lliurement.

Copyright

2007-11-06T06:42:17+00:00

El dret d'autor (en anglès, copyright) és una forma de protecció proporcionada per les lleis vigents en la majoria dels països per als autors de «obres originals» incloent obres literàries, dramàtiques, musicals, artístiques i intel·lectuals.

Hilary Duff

2007-11-06T06:42:10+00:00

Con sólo 17 años de edad, esta artista, que se presentará en concierto por primera vez en Puerto Rico el 13 de noviembre, en el Coliseo de Puerto Rico "José Miguel Agrelot", forma parte de las estrellas juveniles del momento.

Junto a chicas como Lindsay Lohan, Avril Lavigne, Jessica Simpson y Britney Spears, está Duff, quien es uno de los "ejemplos" a seguir para decenas de adolescentes alrededor del mundo.

Si antes eran las mujeres hollywoodenses las que marcaban la pauta de la moda, ahora el turno es de estas adolescentes-mujeres que tiran por la borda toda la cursilería de los llamados sweet 16.

Aunque no luce tan sexy como Britney Spears o Jessica Simpson, y no es tan irreverente como Avril Lavigne, Hilary Duff no es la típica joven de 17 años.

A los 15 saltó a la fama entre los niños y niñas con su personaje de "Lizzie McGuire", en el programa del mismo nombre que aún se transmite por el canal Disney.

El éxito del programa le abrió las puertas de Hollywood, por lo que comenzó a participar en diversos filmes ("Cheaper by Dozen", "Cinderella Story", "Raise Your Voice" y "The Perfect Man"). Al mismo tiempo se estrenó en el ambiente musical con una producción navideña.

Pero fue en el año 2003 que la carrera de Hilary Duff tomó otro giro con la aparición de su primera producción discográfica, "Metamorphosis".

Ya dejaba de ser la niña de "Lizzie McGuire" y se presentaba ante las cámaras maquillada, con atuendos de afamados diseñadores y tacones.

Pero a diferencia de sus colegas, Hilary Duff no subía a una tarima luciendo diminutos vestidos, ni moviéndose sensualmente.

"Creo que si te sientes cómoda con lo que haces, tienes más poder, y eso es lo que debes hacer, pero definitivamente no creo que quitarte la ropa, salir y desperdiciar todas las noches sea un signo de madurez", apuntaba la actriz en una entrevista el mes pasado sobre la imagen sexy de Britney Spears y Jessica Simpson.

Hilary Duff también ha destacado que disfruta ser cantante, por lo que no necesita pista de voz para presentarse en sus conciertos, como lo hace la llamada "Princesa del Pop".

"Entiendo que es duro cantar perfectamente cuando bailas, pero creo que no importa demasiado equivocarte en una nota u olvidar la letra, porque lo primero es la música, y yo creo en ella", indicó en referencia a Britney Spears, quien se destaca por bailar, más que por cantar.

El año pasado Hilary lanzó al mercado su segundo álbum de nombre homónimo, y en agosto presentó "Most Wanted", que incluye los éxitos "Come Clean", "Fly" y "So Yesterday". El nombre de esta última producción también es el título de una larga gira musical que inició hace meses y que la traerá a Puerto Rico en noviembre, en un evento producido por César Sainz y Rompeolas.

Mientras, la rubia artista ha demostrado que también le preocupa lo que sucede a su alrededor, por lo que donó $250 mil para ayudar a los afectados del huracán Katrina, y exhortó a sus seguidores a donar alimentos enlatados durante sus conciertos.

Nada mal para una chica que espera ansiosa el 28 de este mes para cumplir 18 años y sacar su licencia de conducir.

Linus Torvald

2007-11-06T06:42:10+00:00

Linus Torvald és probablement la personalitat més coneguda relacionada amb el món del Programari Lliure. És el creador i principal mantenidor del kernel (o nucli) de Linux. Al 1991 el kernel de Linux es va incorporar al projecte de GNU, el qual encara mancava d'un nucli operatiu, i va donar lloc al sistema operatiu GNU/Linux, utilitzat avui dia per milions de persones arreu del món. El kernel de Linux està llicenciat amb llicència GPL.

Programari Propietari

2007-11-06T06:41:58+00:00

El programari no lliure (també cridat programari propietari, programari privatiu, programari privat i programari amb propietari) es refereixi a qualsevol programa informàtic en el qual els usuaris tenen limitades les possibilitats d'usar-lo, modificar-lo i/o redistribuir-lo (amb o sense modificacions), o que el seu codi font no està disponible o l'accés a aquest es troba restringit . Per a la Fundació per al Programari Lliure (FSF) aquest concepte s'aplica a qualsevol programari que no és lliure o que només ho és parcialment (semilibre), sigui perquè el seu ús, redistribució i/o modificació està prohibida, o requereix permís exprés del titular del programari. En el programari no lliuri una persona física o jurídica (companyia, corporació, fundació, etc.) posseeix els drets d'autor sobre un programari negant o no atorgant, al mateix temps, els drets d'usar el programa amb qualsevol propòsit; d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les pròpies necessitats (on l'accés al codi font és una condició prèvia); de distribuir còpies; i/o de millorar el programa i fer públiques les millores (para això l'accés al codi font és un requisit previ). D'aquesta manera, un programari segueix sent no lliure encara si el codi font és fet públic, quan es manté la reserva de drets sobre l'ús, modificació i/o distribució (per exemple, la versió comercial de SSH o el programa de llicències shared source de Microsoft).

Programari lliure

2007-11-06T06:41:58+00:00

Programari Lliure' (Free software) es un afer de llibertat, no de preu. Per a comprendre el concepte, heu de pensar en ``free'' com a lliure, ``discurs lliure''(free speech) i no com a gratuït, (free beer).

tipus de programari lliure:
*distribucio lliure.

*utilitzacio lliure.

*modificacio lliure.